PARAULES DE SALUTACIÓ DEL BISBE ELECTE, MONS. XAVIER SALINAS VIÑALS A LA DIÒCESI DE MALLORCA

PARAULES DE SALUTACIÓ DEL BISBE ELECTE, MONS. XAVIER SALINAS VIÑALS A LA DIÒCESI DE MALLORCA Palma, 16 de novembre de 2012 12:45:00

Et saludo amb alegria, Diòcesi de Mallorca. Beneeixo al Senyor, que sosté i guia les nostres vides, per l'oportunitat que el Sant Pare m'ha ofert en nomenar-me per a ser el vostre Bisbe. Així, no només seré amb vosaltres un cristià més que segueix el Senyor, sinó que, per a vosaltres, seré també signe i instrument de Crist, Cap i Pastor de l'Església. Un nomenament que és un gest de confiança del Sant Pare, i m'impulsa a posar-me en camí per complir el mandat del Senyor: "Aneu, doncs, a tots els pobles i feu-los deixebles meus..." (Mt 28,19). Tot servidor de l'Església és sempre un enviat, i la seva força rau en Aquell qui l’envia. Les meves primeres paraules són expressió de l'alegria que neix de la fe en el Senyor Jesús, qui ha vençu el mal i la mort, i ens convoca a formar part d'una mateixa família, l'Església, per proclamar que Déu és amb nosaltres. Una salutació que té en compte els moments de dificultat que vivim, el sofriment de tantes persones, la urgència de noves respostes davant els reptes que es plantegen; i també a tantes altres que, a Càritas o a d'altres institucions, o en la discreció de l'anonimat, són instruments d'ajuda i consol. Peró, insisteixo, la meva salutació és en primer lloc una invitació a confiar en el Senyor, i a subratllar el valor sagrat de cada persona i la seva necessària aportació per a la construcció de la nostra societat. Conec alguns aspectes de la Diòcesi de Mallorca. Sé que compta amb una història de fe marcada per la presència de tants sants, fundadors, missioners; per tantes famílies que al llarg de generacions han transmès la fe als seus fills. Una Diòcesi de la qual la bellesa de les obres d'art donen testimoni d'aquella altra que il·lumina el cor de les persones. És veritat que avui vivim en una societat de forts canvis que susciten nous desafiaments per viure i transmetre la fe, per arribar a ser persones de bé. En aquest sentit, saludo especialment al presbiteri diocesà, el meu necessari col·laborador, i als diaques permanents; als membres dels instituts de vida consagrada, que amb el seu testimoni de vida i obres apostòliques duen endavant tantes iniciatives d'educació dels joves i d'atenció als més necessitats; als moviments i associacions, que promouen la participació d'un laïcat responsable de la fe. Una salutació que vol destacar el valor, de vegades heroic, de tants cristians que viuen la fe dia a dia, en la família, en el treball, en la formació i el lleure, en la malaltia o l'ancianitat. Un esment molt entranyable em mereixen els nens i joves. En ells es dibuixa el nostre futur eclesial i social. I també la responsabilitat dels grans, que hem de ser per ells punts de referència ferms, a fi que puguin fer opcions que donin esperança i sentit a la seva vida. En aquesta línia, com no adreçar una salutació cordial a tots els educadors i, de forma particular, als catequistes, els quals ajuden de tantes maneres al creixement de la fe de tots. En aquesta hora, la meva acció de gràcies al Senyor es fa extensiva a les Diòcesis en les que he realitzat la meva missió episcopal: Eivissa, Tortosa i Lleida. Cadascuna d'elles m'ha ajudat a viure el servei episcopal des d'una nova dimensió. En elles m'he alegrat i he sofert. En elles he après a dir sí a Jesucrist, i a reconèixer també que "portem aquest tresor en gerres de terrissa"(2Co 4,7). Per això demano al Senyor el do de la conversió permanent a l'Evangeli, per a mi i per a tota l'Església. I vosaltres, benvolguts diocesans de Mallorca, acolliu-me en el nom del Senyor com el vostre pare i pastor, doneu-me l' oportunitat d'estimar-vos. Poso tot en mans de la nostra Mare, la Mare de Déu, a qui des d'ara vull invocar amb aquest dolç i entranyable títol: Mare de Déu de Lluc. A Ella li demano que ens ajudi perquè la nostra Diòcesi sigui lloc de trobada de les diferents tendències, orígens i grups socials de tots els creients, que res que afecti a les persones ens sigui aliè, i que a tots oferim el signe pel qual se sabrà que som cristians: l'amor de Crist. Tortosa, 16 de novembre de 2012 Agència Balèaria.