GOIGS

GOIGS A LA MARE DE DÉU DE LA SOLEDAT

.

Pelegrins som d'eixa terra

on la vida és de dolor.

Essent tot ella gran guerra

mai s'acaba la tristor.

Per això, Vós, enternida,

mirant-nos amb pietat.

Consolau la nostra vida,

Mare de la Soledat.

.

Si mare desconsolada

pel sofrir del seu bon fill

a Vós ve, tot desolada,

allunyau-le-hi de perill.

Que no es senti defallida

amb sa gran necessitat.

Consolau la nostra vida,

Mare de la Soledat.

.

Quan, deixada jo la feina,

ve el bon pare a vostre altar,

protegiu, Vós, la seva eina

fent que mai li falti el pa.

I a sa mà tota encallida,

donau-li fecunditat.

Consolau la nostra vida,

Mare de la Soledat.

.

Les parelles que s'uneixen

a la sombra del vostre llar,

de salut i d'alegria

donau-los prosperitat.

Com roser de primevera

floresquin amb santedat.

Consolau la nostra vida,

Mare de la Soledat.

.

I en els nins de vostra casa,

que amb nostres veus d'or i encens

perfumam d'encens puríssim

vostra llar enternament.

Donau-nos un cor netíssim,

decantau-nos de maldat.

Consolau la nostra vida,

Mare de la Soledat.

.

Ja per tots vengunt el dia

d'anar-nos-en cap al cel,

als d'eixa feligresia

defensau-los amb gran zel.

Contra tota arma i ferida del dimoni malanat.

Consolau la nostra vida,

Mare de la Soledat.